El crim central dels colonitzadors castellans i francesos contra la nació catalana no és el robatori sistemàtic a què ens sotmeten, ni la deixadesa d'infraestructures que ofega la nostra economia, ni tan sols el genocidi físic que històricament ha patit Catalunya, concretat en milers i milers de catalans morts i exiliats forçosament pel fet d'haver defensat la pàtria. Per terribles que siguin aquests crims, només són corol·laris del crim fonamental a què els colonitzadors han condemnat la pàtria catalana: negar-li la seva manera de ser.

Durant més de tres segles de submissió forçada i d'una quarantena d'anys de democràcia formal, però d'opressió i manipulació psicològica, als catalans se'ns ha fet impossible la nostra autoafirmació com a poble.

Deixar perdre la pròpia manera de ser com a nació és la cosa més alienant que existeix, molt més que la destrucció física.
Perquè la misèria de l'ànima és molt més trista que la material, com molt bé recordava el nostre estimat president Macià!!
De què valen progrés, diners i benestar quan un poble es perd a si mateix?
La pobresa més gran, la misèria psicològica més profunda brollen d'aquesta pèrdua de l'ànima col·lectiva.
Perquè la necessitat ontològica més fonamental de qualsevol poble és la de ser qui és dintre del seu territori. I només en l'expressió plena d'aquesta ànima col·lectiva rau l'autèntica llibertat.

I aquesta llibertat autèntica és la que ens neguen tant els colonitzadors com els polítics regionalistes que s'han posat d'acord en marginar i fer innecessària la manera de ser catalana dintre mateix de casa nostra, condemnant-nos així a una folklorització i desaparició segura.

En el procés d'alliberament que la nostra nació està encetant, és indispensable reconèixer allò que molts es neguen a acceptar, que UN POBLE QUE NO ÉS AMO DE CASA SEVA I QUE NO POT EXPRESSAR EN PLENITUD LA SEVA MANERA DE SER ÉS UN POBLE ESCLAU.

És això el que van comprendre amb una perfecta lucidesa els patriotes que avui i aquí homenatgem. Uns patriotes que van assumir que si els era negat el viure com a homes lliures, en la plenitud de la seva ànima col·lectiva, moririen com a homes lliures.

És aquest esperit dels homes que van lluitar amb el preu de la seva sang per evitar el jou que els volia doblegar i negar, el que avui està resorgint arreu de la nostra nació, i al marge i posant en evidència la classe política regionalista i claudicacionista que permet l'esllanguiment progressiu de la nostra identitat, del nostre caràcter i de la nostra llengua.

És en l'esperit d'aquests homes i dones valents que bateguen amb el cor de la nació, on es manifesta la PRESÈNCIA de l'autèntica Catalunya, d'aquesta Catalunya que malda per manifestar-se tot esmicolant la cotilla insostenible en què l'han atrapada.
Aquesta PRESÈNCIA, la nostra manera de ser genuïna i profunda, el cor de la nostra nació, més enllà de les falses identificacions que tants segles de submissió han teixit, és l'objectiu i la raó última del nostre alliberament. És el tresor que ens retornarà la joia de ser catalans, l'espurna creadora i l'abundor material.

Maria Torrents
Consellera Catalunya Acció