onzena bugada
Onzena bugada
L'actitud davant l'error, i és error tot allò que limita, reprimeix, oprimeix, contrafà i destrueix un ésser(persona, nació o llengua) és cabdal. És la nostra actitud la que determina si l'error ens estalona contínuament i va lligat a la nostra vida individual i col·lectiva o si es desfà com una boira i només passa per les nostre vides sense macular-les.
Hi ha diverses actituds genèriques i molt humanes davant l'error.
a-Veure'l com un poder al qual només podem doblegar-nos. L'acceptem com a inevitable i aleshores n'esdevenim còmplices. Ens domina. Sovint doblegar-se davant l'error és tan subtil i es disfressa amb tants noms que ho trobem natural. Diem que no hi podem fer res. Que hom s'ha d'adaptar a les circumstàncies, que és llei de vida......
b- L'altra actitud és fer veure que no existeix, fer els ulls grossos als límits.
La por profunda de sentir-se impotent davant aquells poders o forces que ens semblen invencibles, crea el perfil del qui va pel món amagant el cap sota l'ala. És el qui diu que tot va bé quan tot s'ensorra. És el qui es nega a veure-hi. És el qui fuig.
c- Una tercera manera de reaccionar davant l'error és lluitar-hi en contra. I com més hi lluites, més atrapat hi quedes, i més gros i potent es fa l'error.
Hi ha però, una altra actitud que va més enllà de la percepció de l'error, una actitud que sap que la única realitat és la perfecció de tots els éssers. Una actitud que sap que l'error que percebem és la projecció d'insidioses creences, sovint inconscients. Propostes d'una ment mortal que només sap veure límits, perquè la seva existència va indissolublement lligada als límits.
Mentre no entenguem la naturalesa fictícia de l'error i ens hi encarem sense por, amb el domini dels qui viuen ancorats en la Veritat, l'increpem i el despullem de les seves pretensions de poder, sense creure-hi, sense lluitar-hi, sense doblegar-nos-hi, només amb la convicció de “no ets res, torna al no res d'on has vingut”, l'error romandrà com un tel que distorsiona la realitat.
Increpar i denunciar l'error és al cap i a la fi anar desmantellant creences ancestrals que hem acceptat sense qüestionar-les i que afaiçonen la nostra vida.
Sempre que trobem la inharmonia, l'error, vol dir que hi ha alguna creença que hem de fer emergir a nivell conscient i negar-li el poder.
I això tant a nivell individual com col·lectiu.
La ceba de les falses creences s'ha d'anar pelant tant individualment com col·lectivament si volem tastar l'autèntica llibertat.
TOTA INHARMONIA EXTERIOR ENS PARLA D'UNA CREENÇA INTERIOR QUE NEGA LA NOSTRA PERFECCIÓ.
A un poble com el català, que fa sis-cents anys que viu entrampat en l'opressió i la mentida, que ha permès el robatori de la seva història i del seu geni nacional, que ha venut la llengua i ha consentit l'esbocinament del seu cos nacional, li és vital fer emergir al conscient col·lectiu totes les creences d'autoodi, de traïció, de negligència.....que reflectim en la nostra història, encarar-les i esborrar-les definitivament, en reconèixer que no tenen cap realitat ni poder, només el que li donem en creure-les reals i exteriors a la nostra consciència.
Aquest procés que vivim va molt més enllà de la història. És un procés ontològic per fer-nos conscients de la realitat perfecta del nostre ésser tant individual com col·lectiu, que només la nostra ignorància i entossudiment en adorar els déus d'aquest món, els déus dels límits, de la por, de les falses identificacions, d'un ego il·lusori que ens acusa contínuament, pot enterbolir. Però mai negar.
SOM PERFECTES I GENUÏNS EN LA UNITAT PRIMORDIAL. AQUEST ÉS EL GRAN DO QUE SOM CRIDATS A EXPRESSAR, TOT DEIXANT ENRERE LA CREENÇA EN ELS LÍMITS.
Ara és l'hora de la nostra salvació, del nostre alliberament radical. No la menystinguem.
I ara tornem-hi. Fem evident la perfecció de la llengua.
Expressions catalanes genuïnes expressions castellanitzades
Fica el raspall dins el calaix Posa el raspall....
La planta és plena de cuques és plena de bitxos
La cuca fera
la terra és plena de cucs
Aquest bitxo és piquent
(és una planta per condimentar)
No ve no corre pressa
No tenim tard no tenim pressa
He caigut m'he caigut
Per postres hi ha pinya de postres hi ha....
Per sopar mengem sopes de sopar prenem .....
Fer classes donar classes
fer conèixer una cosa/algú donar a conèixer
Pis per llogar
Pis de lloguer Pis en lloguer
Llevar-se(quan comences el dia, en lloc d'aixecar-se)
Al cap de dos dies
D'aquí a dos dies dintre de dos dies
No haig de fer-ho no tinc perquè fer-ho
Vaig a fer un tomb vaig a donar una volta
La situació ja ha fet el tomb
M'ha tocat el sol m'ha donat el sol
Sóc en Morera sóc Morera
On és això? On està això?
Sóc aquí Estic aquí
Que hi és l'Ernest? Que està l'Ernest?
La setmana vinent/entrant la setmana següent
la setmana passada la setmana anterior
La setmana que ve no,l'altra la setmana ....següent
Miro de parlar tant bé com puc Intento de parlar el millor que puc
Miro de fer-li entendre Intento/procuro de fer-li entendre
Hi ha paraules que tot i ser correctes, s'empren en contextos on no s'haurien de fer servir i desfan la llengua d'una manera terrible. Algunes d'aquestes paraules són: millor, següent, anterior, intentar..,tal com es veu als exemples exposats a sobre.
Em feu passar les ganes de tot Em traieu les ganes....
Fa dos dies que fan vaga Porten dos dies fent vaga
A l'abril aniré a viure.... A partir de l'abril aniré.......
Hi van ser dos dies Hi van estar durant dos dies
l'olla va bullint l'olla continua bullint
Talla-ho de llarg a llarg talla-ho al llarg
dotzena bugada
Expressions catalanes genuïnes expressions castellanitzades
Van apamar-ho de cap a cap
De punta a punta
De través
de llarg a llarg
Fa pudor de fum pudor a fum
La verdura és més bona al vapor la verdura és millor al....
Val més que m'ho diguis és millor que .....
El Castells és a la Diputació el Castells està a Diputació
Ens cobra.... ens ve cobrant....
Fregar-se les orelles amb els palets rascar-se les orelles.....
Gratar-se/esgarrapar-se les orelles
No vull passar-li a davant no vull passar-li per davant
(no vull avançar-lo físicament o
amb situacions de feina...)
No vull passar-hi per davant
(només té el sentit físic de
passar per davant d'algú)
Si de cas ja en parlarem si a cas ja ho parlarem
Aprofita-ho Aprofita
Ho han trinxat tot ho han destrossat tot
Van arribar tots a l'hora Van arribar al mateix moment
Van treballar dos mesos van treballar durant dos mesos
La tendència a emprar durant per assenyalar temps és absolutament redundant quan ja hi ha l'expressió “dos mesos”, “un any”....
Fa dos anys que ho diu ho ve dient durant dos anys....
Ja venim/Ja pugem estem de camí
Fer-li el joc donar-li joc
Seguir-li la beta
donar-li corda
En fa un cas com un cabàs en fa cas omís
Per què vens? A què es degut que vinguis?
Esborrany borrador
tretzena bugada
Expressions catalanes genuïnes expressions castellanitzades
Tinc esgarrifances/calfreds temblors
M'esgarrifo de pensar què fan
Xucla fort xupa
És un gandul és vago
Tinc temps per pensar-hi
Tenim una conversa plaent una conversació
No t'adones de res no et dones compte de res
Seu assenta’t
Assegut o dret assentat o de peu
M'ha caigut la cullera a terra m'ha caigut al terra
anem atrafegat estem liats
Escalfa l'arròs calenta l'arròs
Escalfa't bé abans de sortir calenta't bé...
Escalfen motors calenten motors
fem escalfament abans del partit fem calentament.....
T'ha quedat lligada la salsa?
No, se m'ha negat no, se m’ha tallat
Com degota la canal!
L'aixeta degota goteja
Et degota el nas!
Posa't dret posa't de peu
empènyer/empenta emputxar
mengem ous ferrats amb patates rosses ous i patates fregides
esmolar les eines/les urpes afilar
bóta de vi barril
La cervesa és amargant amarga
Va aclucar els ulls
Parlem-ne parlem-ho
De tant en tant plou tens molts gana?
No, no en tinc gaire no en tinc massa/molta
Catorzena bugada
Expressions catalanes genuïnes Expressions castellanitzades
El tub vessa el tub perd aigua
El radiador del cotxe vessa el radiador perd aigua
Ha trencat el son cinc minuts
Ha fet una becaina
El nen ha fet una corredissa
M'han regalat una planta enfiladissa m'han regalat una trepadora
Aclarida, beneïda, venturosa
nit de Nadal
S'ha aclarit el cel s'ha aclarat el cel
Tinc el cos ple de blaus ple de morats
Això no va ni amb rodes això no funciona
Això no va de cap manera
Què va la màquina? Que funciona la màquina?
Ja hi tenim el peu al coll
(ja ho acabem)
Quan tot està tan espatllat quan tot està tan destrossat
val més començar de cap i de nou val més començar de nou
Hi van ser un quant temps hi van ser un temps
Va haver de fer llit un mes va guardar llit durant dos ...
S'ESMICOLA el peix, el pastís....
El vestit em va petit el vestit em queda petit
La casa se'm fa petita la casa em queda petita
L'ajuntament se'm fa petit l'ajuntament em queda petit
Em convé/ens urgeix canviar de pis tenim urgència en canviar de pis
Va granat Va sobrat de diners
va llarg d'armilla
M'estimo més fer-ho com… prefereixo fer-ho com/quan
més aviat millor abans millor
No gosis a dir-ho un altre cop No t'atreveixis a dir-ho una altra vegada
He menjat la sopes He pres les sopes
(qualsevol àpat o piscolabis)
Em prenc un remei
val més que m'ho diguis és millor....
Aviat ho faràs més bé/malament ho faràs millor/pitjor
Quinzena bugada
Expressions catalanes genuïnes expressions castellanitzades
Ja ens anirem veient
Van pagant l'impost sense gemegar continuen pagant.....
Tot i la prohibició ho van fent/dient .......continuen fent-ho
Ha abocat l'oli al setrill ha tirat l'oli al setrill
Faig dues coses a l'hora faig....a la vegada
El gat empaita la rata el gat persegueix la rata
M'hauré d'afanyar hauré d'anar ràpid
Tirant llarg ens caldran dues hores Com a molt necessitarem....
Escamparem la sorra a terra escamparem......al terra
Acomiadar despedir
Fer fora
Mantenir l'escalfor mantenir la calor
Fer malbé/trinxar destrossar
Hi estic d'acord estic d'acord
Dues cadenes/dues cadires dos cadenes/dos cadires
Faig el mínim faig el mínim possible
Si pot ser, ho farem si és possible, ho farem
Quan havia fet dos solcs... quan portava dos solcs...
De mica en mica poc a poc
Això no va això no funciona
De pèsols, n`he comprat tres quilos
Hi parlaré quan pugui
Vull dir.... em refereixo....
Feia molts anys que no es conreava durant molts anys no…..
Feia molts anys que no s'hi feia res
Les cireres són bones les cireres estan bones
No sé perquè ho haig de fer no sé perquè ho tinc que fer
Més enllà ja vindreu més endavant ja vindreu
Et va massa cenyit et va massa entallat
setzena bugada
Expressions catalanes genuïnes expressions castellanitzades
No n'hi ha gaire de suc no n'hi ha massa
M'he embaltit quan m'he ajagut dormitava ajaguda al sofà
Em regalimava la suor pel front em queia el suor....
Estava amarat
Tanca bé el tap, que no degoti .......que no gotegi
És grassa com una vaca està gorda
Gira com un penell Gira com una veleta
Tinc dos mesos de coll tinc dos mesos de temps
Puja/porta el nen a coll puja/ porta el nen als braços
Posa't a la gatzoneta posa't amb cuclilles
Té els cabells rinxolats té els cabells arrissats
Avia el gos deixa lliure el gos
No avieu els gossos pel carrer
No deixeu anar els gossos pel....
Han guarnit l'arbre de nadal adorna l'arbre...
va guarnit com un ruc
He encès l'estufa per temperar la sala
La seves paraules van temperar l'ambient
El senyal era feble el senyal era dèbil
Es va ensorrar/va caure es va desmoronar
Mira d'entendre-ho intenta entendre-ho
Ho va fent ho continua fent
Ens anirem veient ens continuarem veient
Van escampar les cendres van tirar les cendres
Si plou, aixopluga't
Feia vent i es van arrecerar
Casament boda
fins i tot inclús
va cobrant no deixa de cobrar
les bambes no em van bé no em caben
no m'hi caben els peus
cinquena bugada
Abans de fer la cinquena bugada vull fer memòria d'idees ja dites, però que són tant importants que no ens podem cansar de repetir-les fins que siguin evidents per a tothom, i especialment per als responsables polítics i lingüístics de la nació catalana.
CAP SITUACIÓ, i la de la colonització lingüística que patim no n'és una excepció, NO CANVIA per molta bona voluntat que s'hi posi, ni per molts acords que es basteixin, i menys encara per molt bones paraules que es diguin, SI NO ES CANVIEN LES IDEES, LES DINÀMIQUES i LES SITUACIONS QUE L'HAN ORIGINADA i L'HAN MANTINGUDA.
La única cosa que pot fer-hi fer un tomb decisiu és, ESTABLIR els mitjans NECESSARIS per a REVERTIR i ANU.LAR les causes que l'han provocat.
La precisió en la selecció d'aquests mitjans només pot ser el fruit d'una anàlisi curosa i sense prejudicis ni tòpics del tema.
I, ara, tornem-hi, que la llengua bruta s'amuntega que fa fresa!!
Podeu trobar paraules i expressions que ja s'han rentat en una altra bugada. Senzillament és que les he sentit molt sovint. I, doncs, les torno a rentar i estendre.
Expressió catalana genuïna Exprecastellanitzada
Per postres de postres
Què menjarem per sopar? Que menjarem de sopar?
Anar vestida negra/fosca anar vestida de negra/de fosc
Para taula Posa la taula
Posa el plat a taula
Emprova't el vestit prova't el vestit
Tasta la carn
tasta el vi Prova la carn
Fer un tast Degustar
Tast Degustació
Tot i que hi ha paraules que s'han acceptat i les trobeu al diccionari, les paraules genuïnes són fàcilment discernibles, perquè són l'origen de tot un reguitzell de mots derivats. Per exemple, la paraula degotar, que és la paraula genuïna i correcta ha derivat en “degotalls”, mentre que gotejar, que és un castellanisme obvi, resta sola.
El problema d'acceptar aquests mots castellans quan ja tenim l'equivalent en català, és que es tendeix a negligir el mot genuí i per tant en lloc de sortir-hi guanyant, el que fem és facilitar un procés de substitució, que empobreix la llengua catalana i l'acaba convertint en un patués del castellà.
Acceptar paraules provinents del castellà quan ja tenim el mot en català és un error de primera magnitud i els responsables de l'Institut d'Estudis Catalans n'haurien de ser molt i molt conscients.
Tothom ho sap tot el món ho sap
Ho has dit a tothom?
Estic atabalat estic agobiat
S'han encomanat el grip han pillat el grip
Juguem a empaitar? Juguem a pillar?
No m'atrapes No em pilles
Atrapa'm pilla'm
Vols gronxar-te-te? Vols columpiar-te?
Esmola els ganivets afila els ganivets
fes punxa al llapis fes punxa al llapis
Esborra-ho tot Borra-ho tot
faig un pet/llufa em tiro un pet
Em llevo d'hora cada dia m'aixeco d'hora
En català la paraula per definir quan hom comença el dia i surt del llit és
LLEVAR-SE. Aixecar-se és l'acte de canviar de la posició de jaure o seure a posar-se dret, però no té la connotació de començar el jorn que té “llevar-se”. Aquestes traduccions literals del castellà són el mal més gran que s'està fent a la llengua, i fan evident la manca de sentit de la llengua, la manca de naturalitat lingüística en què viuen gran part de catalanoparlants
I no em cansaré de dir que aquesta situació és fruit del procés de colonització, que ha fet del castellà la llengua dominant i del català, la llengua pròpia de Catalunya, la llengua residual, de segona.
Si aquesta situació no es qüestiona i d'adreça obertament i sense por, la situació no s'arreglarà.
No feu soroll, que em desvetllo
A l'hora de la migdiada, m'embalteixo/m'endormisco Dormito
Sisena bugada
Si ets conscient de l'ensulsiada lingüística, hi pateixes, i vols crear un nucli de gent conscient i amb esperit regenerador, escriu-nos.
Expressions catalanes genuïnes Expressions castellanitzades
Si cal, vindrem Si fa falta, vindrem
Quan calgui, hi serem tots Quan sigui necessari, hi ...
No cal No fa falta/no és necessari
A Catalunya li cal el vostre ajut Catalunya necessita el....
farem el que calgui farem el que faci falta
Tens ronya a les orelles
El gos té ronya el gos té sarna
Esporguem els ametllers Podem els ametllers
Quan surti el sol, et farà nosa el jersei molestarà
No gosis a alçar-me la veu No t'atreveixis a ....
No goso tocar-lo. És tan xic!
La paraula GOSAR és la paraula genuïna catalana que ha quedat bandejada per atrevir-se. Caldria tornar a introduir-la amb contundència.
Hi ha qui es pensa que és l'equivalent de “fruir”, del castellà “gozar”.
L'ordinador s'ha espatllat/fet malbé l'ordi... s'ha trencat.
El got s'ha trencat
(quan cau i es fa a miques)
El jersei s'ha estripat/ esparracat El jersei s'ha trencat
Estripa el paper trenca el paper
Se m'ha esquinçat l'ungla trencar l'ungla
Esquinça/estripa el drap pel mig trenca el drap....
la vora dels pantalons s'ha esfilagarsat
la síndria s'ha esberlat la síndria s'ha trencat
Tinc les mans clivellades
La tendència a perdre els matisos que diferents paraules ens ofereixen, com els exemples amb les frases de sobre, empobreix terriblement la llengua. I la nostra ment!!
No amoïnis més el gos
No empipis més el gos No molestis més el gos
No m'emprenys més! No em molestis
Prem el botó apreta el botó
Vine cap a la claror que et miraré les mans vine cap a la llum....
Fa una claror que enlluerna una llum que .......
Quina claror ! Quina llum!
Quan t'hagis aclarit, ja m'ho diràs! Quan t'hagis aclarat....
El temps s'aclareix s'aclara
Els núvols s'aclareixen
ja es fa clar Ja clareja
El cel està tapat El cel està cobert
S'ha tapat en un tres i no res El cel s'ha cobert.....
Hi ha tiranys per tot arreu hi ha telaranyes
Estiranya-ho tot
El nadó és al bressol El bebé és a la cuna
Bressola'm
S'ha socarrimat la carn
El foc ho ha socarrimat tot Xamuscat
Amanyaga'l
Acarona'l Acariciar
Arrossega la maleta
No arrosseguis els peus Arrastrar
Totes aquestes expressions errònies són recollides de catalanoparlants amb estudis: mestres, periodistes .......
Setena bugada
Expressions catalanes genuïnes Expressions castellanitzades
Tiba la corda Tira/estira la corda tira
Tiba bé la roba que marxin les arrugues
Estirar la roba té el sentit de posar-la plana sobre una superfície.
Tenim dues feixes d'hort bancals
Fem quatre eres de mongetes
(l'espai delimitat per cada planta)
ja es fet els solcs?
No badis, que ensopegaràs
Aboca l'aigua al got tira
Endreça els llibres ordena els llibres
Endreço/deso les eines al lloc ordeno....
És un barroer, tot és fora de lloc
És un deixat, tot és fora de lloc És desordenat
Fa tombarelles volteretes
Empenta
Empènyer Emputxar
Aquesta costa és dreta empinada
Aquesta escala és dreta
la capçada dels arbres la copa dels arbres
Em escapçat els arbres
Ajusta la porta
Deixa la porta mig oberta deixa la porta entreoberta
Esgarrapa'm/grata'm l'esquena rasca'm l'esquena
M'he fet una esgarrinxada/rascada
Avui és un dia feiner un dia de treball
el gat té urpes El gat té garres
caminar a quatre grapes gatejar
El gos ha deixat el senyal de les grapes
Un grapat de cireres
Un manat de cebes
Un ramat de cabres
Un estol de vaixells
Un estol d'ocells
Cotxa el nen amb la flassada cobreix-lo amb la colxa
Tapa'l amb el cobrellit
Fregar-se les orelles amb els palets rascar-se les orelles
No t'atabalis No t'agobiïs
No t'atribolis
Vuitena bugada
Si ets conscient de l'ensulsiada lingüística, hi pateixes, i vols crear un nucli de gent conscient i amb esperit regenerador, escriu-nos.
Expressions catalanes genuïnes Expressions castellanitzades
l'aixeta degota goteja
aquest tub vessa perd aigua
l'olla vessa
Aquesta gota ha fet vessar el got
Se m'arrapava com una paparra aferrar-se
El borinot topava amb el vidre l'abejorro xocava amb el ...
No siguis borinot
Feia un posat sorrut
No pateixis, tot s'arreglarà No sofreixis....
És massa patidora
Els fonaments trontollen
És temps de vaques magres vaques flaques
carn
A casa meva tenim una eixida amb piscina
El cavall renilla relinxa
el gat miola maulla
Els ocells piulen
Les gallines escatainen
No es poden fer dues coses a l'hora no ........al mateix moment
la boira s'espargeix/s'escampa la boira s'alça
Escampa la boira(marxa)
Estic cruixit tinc agulletes
Quina fiblada m'ha fet el mosquit! Picada
l'abella té un fibló esmolat
Quina fiblada m'ha fotut
(t'han fet mal físic o psíquic)
la canalla està enjogassada
D'aquí un quart serem aquí dintre d'un quart d'hora .....
D'aquí tres quarts tres quarts d'hora
No ve d'aquí
No tenim tard No corre pressa
No ve d'un dia
El pa és acabat de fer el pa és recent fet
Si aquest és bo, l'altre encara ho és més ... encara és millor
La tendència a emprar “millor” i “pitjor” en contextos on habitualment s'emprava “més bé” i “ més malament” és un altre símptoma del progressiu empobriment lingüístic.
Com te trobes? Més bé Millor
Tinc una nosa al coll tinc una molèstia al coll
Em feia mal tenia molèsties
Esbaldeix l'escarola
Vine a fer-me una festeta
Acarona'm Acaricia'm
Amanyaga'm
N'hi ha a desdir
amb escreix/amb abundor amb abundància
han fet la pasta fer una massa
l'han funyit
el vi s'ha envellit a la bóta el....s'ha envellit al barril
El celler és ple d'ampolles i bótes la cava és plena de botelles i barrils
Estem amarats de suor banyats de suor
la pluja ens ha amarat
la idea ens ha anat amarant
Ets un tafaner ets curiós
Tenim un reguitzell de preguntes
Serà ple com un ou Estarà a rebentar
novena bugada
Expressions catalanes genuïnes Expressions castellanitzades
Quina timba! Precipici
S'han estimbat amb el cotxe
És un paisatge de cingles i penyasegats ...ple de precipicis
Té el cap ple de cabòries/maldecaps
Endreça la roba ordena la roba
El pa és tou el pa és tendre
gent jove, pa tou
( gent de poca experiència)
la coca és tova la coca és tendra
la carn és tendra
Les anècdotes van acolorir la xerrada les....van colorejar...
No us esfereïu
Van passar per alt una cosa
Les declaracions van sacsejar la comunitat
Els fonaments trontollen
fer petar la xerrada
xerrar
Li va sortir un blau de la patacada li va sortir un morat
No em destorbis/amoïnis molestis
el meu parer la meva opinió
Rebreu un dvd de franc Rebreu....gratis/gratuït
al caire de l'abisme
garbellar les idees/les llavors
Quin sotrac!
Quin daltabaix!
Estigues a l'aguait
Guaitar
l'avió va enlairar-se l'avió va despegar
no rumiïs tant que t'agafarà mal de cap
la cotilla el corsé
la faldilla no lliga amb les mitges la ...no casa amb......
Això no fa per mi això no va amb mi
Em ve de pas Em ve de camí
N'estic fins al cap de munt
N'estic tipa n'estic fins a la coronilla
N'estic farta
desena bugada
Expressions catalanes genuïnes Expressions castellanitzades
la porta és mig oberta/ajustada entreoberta
Està capficat/amoïnat preocupat
Una mica d'ànsia!
Afanyeu-vos donar-se pressa
És curt de gambals/talòs/ruc és burro
És polit/endreçat és ordenat
L'obaga de la muntanya
És un dia/espai assolellat és un dia solejat
És un dia/pati ombrí
Costa de pair costa de digerir
La maionesa s'ha negat la maionesa s'ha tallat
per què? Quina n'és la causa? A què és degut?
A causa de la pluja, degut a la pluja......
tenir el cor encongit tenir el cor en un puny
Se m'ha eixamplat el cor
el vestit em va cenyit el vestit em va entallat
Darrerament recentment
És acabat de fer és recent fet
M'adono que .... Em dono compte que......
La camisa és ben rebregada la camisa és arrugada
Estic ben rebregat després del partit
La setmana passada no, l'altra la setmana passada no, l'anterior
La setmana que ve no, l'altra la setmana que ve no, la següent
Tenir por de la foscor tenir por a la foscor
Fer pudor de socarrim fer pudor a socarrima
Anar a passeig Anar de passeig
S'ESTRIPA la roba, el paper
Es TRENQUEN les cadires, els gots...
Es REBENTEN les canonades, globus...
Es TRINXEN(fer a miques) els cotxes, les situacions, les persones, la carn, el menjar
S'ESBERLEN les pedres, la fruita, la llenya
ES CLIVELLEN el llavis, la pell, la fusta
S'ESQUINCEN els llençols, els draps, les branques dels arbres
Fer angúnia
Fer nosa
Amoïnar molestar
Emprenyar
Empipar
Estar capficat preocupat
Fa dies que dic el mateix fa dies que vinc dient el mateix
Al parc hi ha un rebutllador un tobogan
Arxiu del blog
-
►
2010
(4)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2009
(12)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2008
(15)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2007
(19)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2006
(1)
- ► de desembre (1)